Tradicionalment, com a bona part del país, l'activitat econòmica principal va ser durant molt temps l'agricultura. Durant l'època medieval, la gent vivia de la pagesia i de la terra. Però ja en aquesta època es començaren a ubicar a les ribes del riu, especialment l'esquerra, alguns molins que s'utilitzaven en l'elaboració de draps, farines o paper.
En aquella època, el mercat agrícola més fort era el de la ciutat de Granollers, que donava les referències als pagesos sobre pesos, mesures, etc. Els conreus més característics del municipi eren els productes típicament mediterranis: cereals, oli, fruita i vi, que acompanyaven el conreu d'hortalisses, llegums o farratges. Durant un temps, també es cultivaren lli i cànem pel seu aprofitament industrial posterior.
Al segle XIX es van patir els efectes de les plagues que causaren importants destrosses a les vinyes catalanes. Progressivament, al llarg del segle XX, l'agricultura passà de ser el principal sector econòmic del municipi a ser a l'actualitat gairebé una anècdota. Les explotacions que actualment existeixen són molt poques i la majoria de terres de cultiu s'han transformat en nucli urbà o en zona industrial com el cas del Pla de la Bruguera. En altres casos aquestes terres han estat abandonades i s'han convertit en bosc.